Meseta iranina

Meseta iranina
Situación
PaísBandera de Irán Irán
Tipu meseta
Coordenaes 36°17′00″N 59°03′00″E / 36.28333°N 59.05°E / 36.28333; 59.05
Meseta iranina alcuéntrase n'Irán
Meseta iranina
Meseta iranina
Meseta iranina (Irán)
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

La meseta iranina, tamién conocida como pandu persa[1][2] o pandu d'Irán, ye una formación xeolóxica alcontrada nel suroeste d'Asia, Asia meridional y la rexón d'El Cáucasu. Ye parte de la placa euroasiática que s'estiende ente la placa Arábiga y la placa india, asitiada ente los montes Zagros, nel oeste, el mar Caspiu y el Kopet Dag, al norte, l'estrechu d'Ormuz y el mar Arábigu, al sur, y el Hindú Kush, al este, pudiéndose estremar nesta llende oriental del pandu d'Irán los montes Suleimán, los montes Makrán y los montes centrales d'Afganistán.

Como una rexón histórica, inclúi Partia, Media y Persia oriental, el corazón de la Gran Persia (principalmente Irán, Afganistán y Paquistán Oeste del ríu Indo).[3] Los montes Zagros formen la llende occidental del pandu, y les sos fasteres orientales pueden incluyise nel términu. La Encyclopedia Britannica esclúi espresamente les "tierres baxes del Juzestán"[4] y caracteriza Elam como un territoriu que tomaba «la rexón dende la llanura mesopotámica hasta'l meseta iranina».[5]

Dende'l Caspiu, nel noroeste, hasta Beluchistán, nel sureste, el meseta iranina estiéndese alredor de 2.000 km. Toma la mayor parte d'Irán, Afganistán y una parte significativa de Paquistán, una rexón en llinies xenerales marcada por un cuadrángulu que les sos arestes seríen les ciudaes de Tabriz, Shiraz y Kabul y qu'algama alredor de 3,7 millones de quilómetros cuadraos. A pesar de llamase «pandu», ta lloñe de ser plana, yá que nella hai delles cadenes montascoses —siendo'l so cume'l Damavand en Elburz a 5.610 m— y depresiones —como la cuenca de Lut, al este de Kermán, n'Irán central, per debaxo de 300 metros.

  1. Robert H. Dyson. The archaeological evidence of the second millennium B.C. on the Persian plateau. ISBN 0521070988.
  2. James Bell (1832). A System of Geography, Popular and Scientific. Archibald Fullarton, páx. 7,284,287,288.
  3. Old Iranian Online, University of Texas College of Lliberal Arts (retrieved 10 February 2007)
  4. s.v. Ancient Iran
  5. s.v. Elamite language

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search